Teïna: coneix la diferència entre la teïna i la cafeïna

Teïna i cafeïna. Dos termes que a vegades ens confonen. És clar que “cafeïna” ve de “cafè” i “teïna” de “te”. Sovint parlem del contingut de cafeïna al cafè i de la teïna al te.

Però també sentim que el te té cafeïna. I aquí sorgeix el dubte: la cafeïna i la teïna són el mateix? Quina és la diferència entre teïna i cafeïna? I, de fet, què és la teïna?

En aquest post resolem tots els dubtes sobre teïna i cafeïna, per què s’utilitzen tots dos termes i a què es refereixen.

Teïna i cafeïna: la mateixa molècula, un efecte diferent

És important saber que, a nivell químic, la cafeïna i la teïna són la mateixa molècula. La cafeïna es va descobrir el 1819, quan un jove químic alemany estudiava la composició del cafè.

La substància que va aïllar (un alcaloide del grup de les xantines, sòlid cristal·lí, blanc i de gust amarg, amb propietats estimulants sobre el sistema nerviós central) la va anomenar “Kaffein”, cafeïna en català.

Quan apareix en altres plantes, la cafeïna pot rebre altres noms: guaranina (al guaranà), mateïna (al mate) o teïna (al te), que és el cas que ens interessa. També hi ha cafeïna de manera natural al cacau, però no existeix un terme propi: es continua anomenant cafeïna (tot i que “xocolatïna” o “cacaotina” sona temptador).

Així doncs, si ens preguntem si el te té cafeïna, la resposta és sí. El te conté teïna i té un efecte estimulant.

Ara bé, matisarem la resposta amb un “sí, però”: en provenir de plantes diferents, l’organisme no l’absorbeix igual quan prové del te que quan prové del cafè.

La cafeïna (present als grans del cafeter, arbust del gènere Coffea) és altament biodisponible: passa ràpidament a la sang a través de l’estómac. Per això el seu efecte acostuma a ser més immediat.

En canvi, la teïna (procedent de les fulles de Camellia sinensis) s’absorbeix de manera més lenta i progressiva, en part perquè els tanins del te poden endarrerir-ne l’absorció. Aquesta diferència explica per què, en moltes persones, el “pic” d’energia del cafè és més ràpid i el del te es percep més sostingut.

En general, la cafeïna es nota amb més intensitat durant la primera hora després de la ingesta i després va disminuint. La teïna, en canvi, sol aportar un estímul més gradual i durador (aprox. 4 a 6 hores, segons la persona, la dosi i la preparació). Per això és útil conèixer la diferència entre teïna i cafeïna segons la teva rutina (feina, estudi, esport) i la teva sensibilitat a la cafeïna.

Vegem ara, de manera orientativa, en quina proporció trobem teïna segons els tipus de te que consumim.

Teïna: tipus de te i contingut de teïna

Determinar el nivell exacte de teïna en un te no és senzill perquè depèn de factors com l’origen, el procés d’elaboració (sense oxidació, amb oxidació parcial o total) i el tipus de fulla (brots, primeres fulles, etc.). Tot i així, aquesta taula et serveix com a guia pràctica:

Cal destacar que el Te Negre acostuma a ser el te amb més teïna. Si busques una beguda estimulant per prendre al matí, és una de les millors opcions.

El seu contingut més alt en teïna s’associa sovint al procés d’oxidació. És el cas del te Assam (de la província índia del mateix nom) i d’alguns tes de Kenya, així com de barreges intenses com Strong English Breakfast, Irish Blend i Royal British Blend.

Tot i així, el nivell de teïna no depèn només de “si és negre”: també hi influeixen el cultivar, la collita i el tipus de fulla. Si t’encanta el te negre però busques una opció més suau, pots optar per varietats com els tes Darjeeling o triar te descafeïnat.

Seguint de més a menys, trobem el Te Oolong (Te Blau), elaborat amb oxidació parcial. Sol tenir un contingut de teïna moderat i un gust més lleuger, dolç i floral segons la varietat.

El Te Roig (Pu Erh) acostuma a presentar un contingut més baix de teïna. Dins d’aquesta categoria també hi ha diferències: per exemple, Pu Erh Royal Palace Organic pot contenir més teïna que Pu Erh Original.

El Te Verd sol ser dels més baixos en teïna, ja que s’evita l’oxidació amb un escaldat ràpid. Tot i així, hi ha matisos: Gyokuro sol tenir més teïna que Kukicha, per exemple.

Finalment, el Te Blanc acostuma a ser el te amb menys teïna, perquè la seva elaboració és mínima (només marciment i assecat, sense oxidació). També aquí hi ha diferències: Silver Needles (només brots) sol tenir més teïna que Pai Mu Tan (brots i primeres fulles).

Menció especial per al Te Matcha: en ser fulla sencera mòlta en pols, consumim la totalitat dels seus components, inclosa la teïna, a més d’antioxidants, vitamines i minerals. A Tea Shop el trobaràs en la seva forma pura i també amb sabors, perfecte per a infusions o Matcha Latte.

Te sense teïna: tot el sabor del te, amb menys teïna

No existeix el te sense teïna de manera natural: la teïna és present a les fulles de Camellia sinensis.

Tanmateix, al comerç sí que trobem te descafeïnat (o te decaf): un te al qual se li ha reduït o eliminat la teïna mitjançant processos específics.

Com s’elimina la cafeïna del cafè? O, en el nostre cas, la teïna del te?

En molts països s’utilitzen diferents mètodes de descafeïnació. Alguns empren dissolvents autoritzats (com el diòxid de carboni, l’acetat d’etil o el clorur de metilè) i d’altres opten per processos més naturals. Tot i que aquests compostos s’eliminen abans de l’envasat, és normal que algunes persones prefereixin evitar mètodes amb dissolvents.

A Tea Shop t’oferim tes negres descafeïnats exclusivament de manera natural, mitjançant un procés de rentat a pressió, aconseguint eliminar fins al 99% de la teïna de les fulles.

I si el que vols és gaudir d’una tassa de te verd amb menys cafeïna, aquí tens un truc casolà:

• Fes una primera infusió de 50–60 segons, llença aquesta primera aigua i fes una segona infusió amb els paràmetres habituals (en general, uns 2 minuts a 75 °C).

Així reduiràs gran part del contingut de teïna sense renunciar al gust ni a les propietats del te verd.