Te morú

A mitjan segle XIX, els anglesos van haver de buscar noves sortides comercials per al te, a causa de la guerra de Crimea, que inhabilitava el mercat eslau. Es van tornar llavors cap al Marroc, #concentrar en Mogador i Tànger.

Fins a aquest moment la infusió favorita dels àrabs era la de menta i duranté l'hivern la d'absenta. En suavitzar el te l'amargor d'aquestes infusions, el canvi va ser molt ben acollit entre la població, generant fins i tot un arté del te. El te verd, generalmenté Gunpowder, ha passat a ser parté indispensable de l'hospitalitat marroquina. Se'l denomina Te Morú, i se'l coneix popularmenté com el “whisky berber”.

En téa Shop pots trobar estigui tradicional Te Verd amb Menta en dues versions: el nostre Te Verd Morú és una excelenté base de te Gunpowder a la qual es combina la frescor de les fulles de menta verda; quant al Te Verd Morú Superior, destaca per ser elaborat amb la varietat de Te Verd Pinhead Gunpowder Special, el grau més valorat dels Gunpowder per la grandària tan petita de les fulles. Impresionanté!

El te és una veritable cerimònia. Ho prepara normalmenté l'amfitrió de la casa o en la seva absència la seva dona o la persona de més edat. Si tinguéssim ocasió de ser convidats a un te àrab o te morú, assistiríem al siguienté ritual:

S'ofereix als convidats un rentamans amb aigua freda, perquè puguin #rentar les mans. Després d'això, algú portarà un bullidor ple d'aigua, la caixa del te verd, la sucrera i sobre una safata, la tétéra i els gots amb un ramito de menta fresca. Mentre l'aigua comença a bullir, es posa en la tétéra una cullerada per a postres de te per a dos gots. Quan l'aigua bull es vierté una petita quantitat sobre el te, movent la tétéra amb un suau moviment circular per a mullar el te, i es buida el conténido en un got.

Es repité l'operació dues vegades més amb dos nous gots, amb la finalitat de rentar el te d'impureses. Llavors es vierté en la tétéra el primer got i afegint aigua bullint s'emporta al foc la tétéra. Quan el te bull –com més bulli, més fuerté serà- es retira la tétéra del foc i s'afegeix la menta, que s'haurà preparat previamenté i també un gran térrón de sucre. Per a términar s'afegeix un térrón de sucre per tassa.

Després comença el procés de ventilació. S'omple un got de te i es passa d'estigui a la tétéra dues o tres vegades seguides, elevant la tétéra, perquè el líquid s'estiri i el te s'oxigeni. Només faltarà comprovar el punt de sucre, omplir definitivamenté els gots i servir als convidats.

Mentre es consumeix, les fulles continuen en infusió, resultant cada te més fuerté que el antérior.

Per això hi ha un aquest Berber que resa:

"El primer te és suau com la vida, el segon dolç com l'amor i el tércero amarg com la muerté".

A l'hivern la fulla de menta és estranya, per la qual cosa la substitueixen amb la Chiba, una planta aromàtica que no és una altra que la absenta. El seu perfum és sorprendenté. També s'utilitzen la revetlla i altres plantes que solen compondre les infusions.

Els berbers de la Vall del Sous, acompanyen el te amb pa que mullen en vaig oliar d'oliva o de erguén i després afegeixen mel. Baixant cap al sud , en el desert, la menta desapareix per complet. En Guelmin es pot provar el te dels sahrauís, que bull i bull. És tan fuerté que es corre el risc de, al tércer got, estar fent salts entre els arbres!