Història del Chai Tea

La història del Chai Tea es remunta als orígens de la medicina tradicional hindú, l'Ayurveda, que atribueix a les espècies propietats curatives.

Però la seva expansió va arribar amb els cultius de te a Assam i Darjeeling, implantats pels anglesos, que el 1830 depenien per proveir-se del monopoli que la Xina tenia sobre el te. La resposta: cultivar te a l'Índia, que era la seva colònia.

El 1900 al voltant del 90% del te consumit a Anglaterra es conreava a l'Índia.

Però als indis no els agradava prendre el te, fet que sorprenia els anglesos, ja que era impensable per a ells que qualsevol persona no apreciarà el te.

Per aquest motiu, van començar a organitzar a les seves fàbriques Índies descansos perquè els seus empleats prenguessin te, imitant el costum londinenc.

Originalment el te se servia a l'estil anglès, amb un núvol de llet i sucre, però aviat els venedors de carrer, coneguts com Chai Wallahs, van començar a condimentar les seves begudes amb espècies, llet i sucre seguint la tradició ayurvèdica.

Aquest fet va enfurismar els anglesos, però no va ser suficient per evitar el naixement del Chai Tea .

El te d'Assam

La vall d'Assam està situada a l'Índia nord-oriental. Aquesta zona que gaudeix d'un clima tropical, aquesta coberta de jungla, que es va haver d'esbrossar per instal·lar les més de 1000 plantacions instal·lades avui dia. La travessa el riu Brahmaputra, que juntament amb l'abundància de pluges, fan d'aquesta terra la zona productora de te més fèrtil del món.

El Major Robert Bruce, un noble escocès destinat a la guarnició d'Assam a principis del segle XIX, va descobrir a través d'un noble nadiu de la tribu Singhpo, un arbust de te que era desconegut per a la resta del món (Camellia Assamica).

Bruce va pensar que aquesta nova varietat podia rivalitzar amb el te procedent de la Xina. El 1823, es va reunir amb el cap dels Singhpo, Bessa Gaum i va aconseguir llavors i valuosa informació sobre la planta del te que va permetre el naixement de la indústria a la zona.

El major Bruce va morir poc després (1824), no sense abans traspassar els seus coneixements al seu germà Charles, qui després ho faria al Secretari del Comitè del te George James Gordon, que va donar l'impuls definitiu al cultiu a Assam.

El 8 de maig de 1838, es van enviar a Londres 160 kg de te d'Assam, i es van vendre a la Casa de l'Índia.

Els que ho van provar van quedar gratament impressionats i amb aquest primer carregament va començar un florent negoci.

El te a Assam té dos períodes de collita, que coincideixen amb les dues primeres collites a Darjeeling .

La collita més valorada és la segona, que produeix els seus coneguts tes de punta daurada (Golden Tips), que disminueixen l'astringència natural de les fulles, fent-ho més dolç i suau.

És un te molt utilitzat en els diferents Blends d'esmorzar, Anglès (per exemple Strong English Breakfast ), Irlandes (per exemple Irish Blend ) i Escocès, gràcies al seu cos, ric sabor maltat i el seu atractiu color.

Les espècies més utilitzades

• Clau d'olor: Arbre originari d'Indonèsia. S'utilitza l'estam de la flor i el seu nom és degut a la seva forma. A la cuina, s'utilitza principalment en guisats de carn i llegums. El seu oli essencial l'Eugenol és analgèsic i antibiòtic.
• Canyella: La Canyella és originària de Sri Lanka, l'antiga Ceylán. És de la família de les Lauráceas. Són les branques d'uns arbustos anomenats zeylanicum i del verum, que un cop secs i sense la seva escorça formen uns tubets molt aromàtics. El seu sabor és dolç, enfustat i picant. A la cuina el seu ús majoritari és en postres, arròs amb llet, pastissos, crema, etc. És carminativa i eficaç en cas de còlics i problemes estomacals.
• Gingebre: És una arrel de procedència asiàtica, cultivada en terres càlides. Avui la seva influència s'ha estès notablement per tot el món, a països com el Regne Unit on se n'ha estès el consum i s'utilitza en moltes preparacions (curries, galetes, pastissos, pastissos...). El gingebre és un condiment fort i picant. Per això se sol prendre diluït en molts productes. És molt efectiu com a sudorífic, febrífug i alleuja les nàusees causades pel mareig.
• Vainilla: Originària de Mèxic, la Vainilla s'obté de les beines d'una planta enfiladora. Les beines estan plenes de llavors. Pertany a la família de les Orquídies. Necessita de climes tropicals i humits per créixer. Per aconseguir la vainilla, cal agafar aquestes beines quan encara estan verdes i es deixen fermentar, després s'exposen al sol durant 2 dies i després es guarden en uns baguls 7 mesos, en un lloc ben ventilat. D'aquesta manera aconsegueixen aquest sabor, aquesta aroma i el seu color marró. El seu sabor dolç l'ha fet imprescindible a la rebosteria de tot el món. Se li atribueixen propietats relaxants i digestives.